divendres, 28 de febrer del 2014

Entrevista a Albert Benavent (Trompeta d´Obrint pas) realitzada per Marta Parets


Introducció:

Hem decidit fer unes preguntes al trompetista i membre del grup Obrint Pas Albert Benavent San Cornerlio, natural de Tavernes. Per als més despistats o allunyats del panorama musical actual, direm que Obrint Pas és un grup que canta en valencià, que té un èxit aclaparador i indiscutible ací i fora de les nostres fronteres i que ha creat escola amb la seua barreja de rock, ska, folk, reggae i hardcore, incorporant als seus sons un dels instruments més tradicionals valencians, la dolçaina.


1. Nom complet: Albert Benavent San Cornelio


2. Edat: 29 anys


3. Lloc d’origen: Tavernes de la Valldigna


4. Estudis i estudis musicals:A l’institut vaig estudiar fins a BUP, a més tinc el superior en valencià.

Pel que fa a la música, tinc el Mitjà de Clàssic i he realitzat uns quants cursets per a millorar la meua formació amb Benjamín Moreno, solista de l'Orquestra de TVE.
A banda d'això, he fet diferents col·laboracions i gravacions amb grups com ara Disidència, Boikot, The Toosters, Pirat's Sound Sistema O Pep Gimeno “Botifarra”.
També toque en Benimaklet Klub Ska, un projecte pensat per Marcos (trombonista d'Obrint Pas) i Arnau (guitarrista de la Gossa Sorda), en el qual ens hem ajuntat una colla de vells amics per a fer ska clàssic, però que s'ha consolidat com a grup i ja preparem el nostre primer disc d'estudi. També hem fet una gira per Alemanya.
I també he d'esmentar la xaranga Aigua Bruta 210, la qual vam formar quan només teníem 15 anys. Som amics des que començàrem a estudiar música quan érem molt menudets i amb qui he compartir un bon grapat d'històries que millor no comentar ací. En fi, músics de carrer!
5. I quins altres gustos o afeccions tens?
Sóc un devorador compulsiu de cinema. Des del més clàssic a les parides més grans. Adore el cine de Tarantino i el film “El Padrino”. I el film francés La Haine o també La vida de Bryan.
M'agrada molt el futbol, sobretot el Barça. I sóc soci del Llevant. De música, m'agrada tot... o quasi tot. Pink Floyd, Nirvana, Calle 13, Ska clàssic, Barricada, Kortatu, Negu Gorriak, Bob Marley, Mano Negra, The Clash, Skatalites, etc.; el ventall és tan ampli que no m’aventure a nombrar-te’n només un.
També m'agrada la novel·la de temàtica política. I atenció, m'agrada cuinar. Sobretot arrossos. Al forn, paella, caldós. De tota classe. I una altra curiositat que pot sorprendre: m'agrada anar a l'horta. M'agrada anar a treballar a l'horta amb mon pare.
6. Grup: Obrint Pas.


7. Quan es va fundar la banda?
El Xavi Sarrià, el Jordi Pitarch i Carles Garcia es van conèixer a l'institut Benlliure de València. Compartien una sèrie de gustos musicals, polítics i, sobretot, un afecte molt gran per la llengua i la cultura nostra, la dels valencians. Van enregistrar la seua primera maqueta el 1994 i amb ella van resultar ser uns dels 4 guanyadors del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural de País Valencià. I així començà tot. El 1997 gravaren el primer disc, La revolta de l'ànima. Van ser els primers en fusionar la dolçaina i la música tradicional valenciana amb el rock i la música ètnica.


8. Estaves present quan es va fundar el grup?
No, era molt jove.


9. Saps el per què del nom del grup?
Si, el nom del grup es va elegir per votació popular en una classe de l’institut de secundaria Benlliure de València. L’objectiu del nom havia de proporcionar un missatge d’esperança per a la societat.


10. Conté algún missatge?
Si, pretén la defensa de la llengua i de la cultura.


11. Altres components del grup i el seu lloc en ell?
Xavi Sarrià - guitarras y voz
Jaume Guerra - bajo
Miquel Gironès - percusión, dulzaina, gralla y voz
Ximo Tomàs Maki - batería
Robert Fernàndez - guitarra
Miquel Ramos - teclados, samplers y voz
Albert Benavent - trompeta
Chola (Obrint Pas) - bases
Marcos Úbeda - trombón
Xabi Arakama - trikitixa
Jaume Figueres - Sonido
David Ferri - Sonido
Antonio Tormo - Iluminación
Abel Soler - backliner
Sergi Martinez – backliner


12. Quan t’hi vas incorporar tu i quin és el teu paper?
Jo era molt jovenet i anava a estudiar al Conservatori de Carcaixent. Gràcies a unes amistats comunes vaig contactar amb gent d'Obrint Pas, que buscaven en aquell moment un trompetista. Parlàrem i més tard fou el mateix Miquel Gironès qui va vindre a ma casa a provar in situ els meus coneixements musicals. Recorde que jo vaig interpretar amb el trombó i una partitura acompanyat per Miquel que tocava una guitarra vella i atrotinada del meu germà. Es veu que li va agradar la meua interpretació, perquè l'endemà mateix vaig fer la meua primera actuació amb ells al Viña Rock. Allò va ser, ho recordaré tota la vida, el 2 de maig del 2002.


13. Quin estil de música toqueu?
La nostra música és una mescla de hardcore punk, ska i rock, amb melodies i instruments tradicionals entre els que destaca la dolçaina.
14. Va tenir molt d’èxit el grup al començament?
Si, en 1993 es va formar el grup, i més tard, en 1994 van gravar la seva primera maqueta que, junt amb la nostra participació en diversos festivals i concursos van ajudar a consolidar la nostra música.


15. El punt culminant de popularitat del grup?
El que provoca la popularitat del grup és el viatjar, fet que augmenta la nostra internacionalitat i poder descobrir l’experiència de que a la gent no li importa el fet que escrivim la música en valencià, sinó el contingut i la manera en què l’expressem.
16. Creus que és important cantar en valencià? Per què?
Perquè és la nostra llengua, perquè pense en valencià, visc en valencià i ho faig tot en valencià. Per a mi és la cosa més normal del món. Cantar en valencià és una manera de reivindicar el nostre idioma. A més pense que actualment aquesta música està més viva que mai, ja que cada dia es formen més grups, a pesar d’estar condemnats a l’ostracisme (fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exilitemporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat. En l'ús corrent l'ostracisme significa excloure algú de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicació).
17. Com veus el futur de la música cantada en la nostra llengua?
El veig molt bé. Mai havia vist el panorama de la música en valencià tan bé. I això a pesar de Canal 9 i la Generalitat. Mai havia existit tant qualitat i en tanta quantitat.
Si vols que et diga una cosa, els músics ni tan sols demanem ja ajuda ni la volem. Que ens deixen fer! Amb això ens conformem. La veritat és que en som molts, els que ens dediquem a açò. Tenim per exemple Orxata Sound System, Aspencat, la Gossa Sorda, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Kop...
18. Quins discs heu gravat?
Maquetes
Obrint Pas - 1994
La Nostra Hora - 1994
Recuperant el Somni - 1995
Álbums
La Revolta de l'Ànima - 1997
Obrint Pas - 2000
Terra - 2002
La Flama - 2004
En moviment - 2005 - Recopilatorio de todos los álbumes y maquetas publicados hasta el momento
Benvingut al Paradís - 2007
Coratge - 2011
Altres
Tirant de Rock - 1994
Coratge edición japonesa - 2011 Con 'La Flama' i 'Caça de Bruixes' en directo de bonus track.
19. Heu assistit a molts concerts i festivals?
Hem assistit als concerts i festivals més importants de Llatinoamèrica, de l’Estat espanyol, a Europa en general i a Japó i Marroc.
Concretament, en 2006 van portar a terme una gira Internacionalista Tour 2006 que ens va portar per distints països, com he dit, d’Europa i Sudamèrica, com Anglaterra, Noruega, la República Txeca i Argentina.
Una altra gira molt important per a nosaltres, va ser també, la que realitzarem en decembre de 2010, per primera vegada en Japó que ens van acollins d’una manera molt especial i amb gran resposta per part del públic de país.
I més tard, en juny de 2011 tornarem a Japó per a actuar en el Fuji Rock, el festival musical més important del país asiàtic. Poc després, el nostre disc “Coratge” també es va publicar en edició especial amb dos bonus track en Japó.
20. Parla'ns ara, si vols, de les gires que heu fet. Guardes algun record especial d'alguna?
Uf, n'hem fet tantes! Hem estat a tot Europa. A Croàcia, Bòsnia, Eslovènia, Àustria, República Txeca, Euskal Herria, Holanda, Bèlgica, França, Portugal, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Sardenya i, sobretot, a Alemanya, que ja ens la coneixem de memòria. I també a Veneçuela, Cuba, el Sàhara, el Marroc. Hem estat en els festivals més importants de Catalunya i tot l'Estat espanyol. I també al Japó. Allà, en el Fuji Rock, tocàrem amb Manu Chao. També ací vam conèixer dos japonesos amb els que férem amistat i els va agradar tant la nostra música que després, més avant, van viatjar a posta a Euskadi per tal de tornar-nos a escoltar i veure'ns en directe. Una passada!
21. Parla'ns del Festivern que es va realitzar ací a Tavernes el 2011.
Ha sigut un èxit total. Ha estat molt positiu. Com ja saben tots els taverners, ha sigut un èxit formidable per a l'economia vallera i també, pense jo, per a obrir mentalitats.
Abans de la celebració del Festivern va haver una campanya contaminadora contra aquest esdeveniment. Es pretenia demostrar que els nouvinguts ho farien tot malbé i ens destrossarien el poble, però res d'això ha succeït, abans al contrari. Com a membre d'Obrint Pas m'agradaria donar les gràcies, pel suport donat, a tot el Govern
municipal i, especialment, a l'alcalde Jordi Juan.
20. Alguna anàcdota graciosa que contar?
Si, te’n podria contar moltes, però com anem escassos de temps te’n contaré una que m’acava de venir al cap, a més de què hi ha anècdotes que no es poden contar en una entrevista escolar.
Ens trobavem a un bolo a França, però hevien d’anar a Villena (Alacant) a realitzar-ne un altre i per diverses conseqüències ens quedarem allí tirats. D’aquesta manera haguerem de viatjar amb taxi, que ens costà alrdedor d’uns 600€.
21. Alguna incorporació recent?
Si, Xabi Arakama amb la trikitixa (acordió diatònic, típic del País Basc).
22. Alguna cançó especial o preferida?
Si, moltes cançons del grup són especials per a mi, però una de les meus preferides es la deSeguirem del disc Coratge, perquè està dedicada a una “mare” per al grup (en realitat no és mare de cap membre, però així la tractem).
23. Alguna cançó més referida a alguna història?
Si, la cançó No tingues por escrita per a recordar la història d’un amic el qual van assassinar el feixistes.
24. Tens espectatives de futur?
Si, fa poc hem format un grup en el qual es traoba el trombonista d’Obrint Pas, juntament amb músics de la Gossa Sorda i l’antic baixista i fundador d’Obrint Pas.
25. Has conegut gent interessant i amics durant l’experiència?
Barbaritats. Recorde un col·lectiu de Berlín que es diu “Lucha amada” (amb cultura llatinoamericana, que canten sobretot música en llengua hispana).
26. La situació del país us està afectant professionalment?
Si, per la crisi principalment, i a més, a causa de la repressió que comporta la rebaixa del “caché”, repercutint moltes vegades sobre tocar gratuïtament.
27. Què opines de la política del ministre Wert que pretén canviar l’assignatura de Valencià a optativa?
Doncs pareix que hagen tret aquest home del passat, sincerament. A més estan fent que la societat vaja un pas enrere a causa de les retallades en les necessitats bàsiques de la societat, en comptes d’eliminar el excessos i capritxos d’ ”alguns”. Per tant, el fet que vulguen fer de la nostra llengua una assignatura optativa, ve donat pel desig de rebuig de les nostres arrels, la nostra cultura i la nostra terra.
I, Citant a Ovidi Montllor: “als que es molesta que es parle, es pense i s’escriga en valencià, són aquells que els molesta que es parle i s’escriga”.
28. Quins grups i cantants han sigut els referents per a la vostra música?
Entre ells destaquen: Ovidi Montllor, Al tall, Fermín Muguruza, etc.
29. Us han influenciat en el tipus de música que feu?
Si que hi han influenciat, i molt.
30. Què opines de la relació de la imatge del grup amb el talent?
Opine que és molt més important el talent que la imatge, de fet, el nostre uniforme de treball són camisetes de cotó.
31. Què es fa primer, escriure la lletra o composar la música?
De vegades hi fem la base de la música i després adapten la lletra que composem a aquesta, però hi ha altres, que escrivim una lletra que ens agrada i més tard hi adaptem la música.
A més, en ocasions, agafem poemes de Miquel Martí i Pol, entre altres, i els musiquem.
Les lletres i la música es composada pels cantants Xaví Sarrià i Miquel Gironés, però a mesura que es fan els assatjos les arrangem entre tots i així anem modificant-les.
32. De menut t’imaginaves que arribaries a formar part d’un grup com aquest?
No, no m’ho imaginava, perquè no m’ho havia proposat. Vaig entrar per mitjà d’amics en comú quan estudiava al concervatori.
33. I ara quins projectes teniu per al futur més immediat?
Tenim pendents per confirmar algunes gires a Rússia (Sant Petersburg i Moscou), a Xile i l'Argentina. De gravacions, de moment res, que ara ja tenim faena intentant donar a conèixer el nostre darrer treball “Coratge”.
Com podeu observar, tot açò que vos dic demostra que cantar en català no és cap impediment per a fer música pel món.

34. Algun objectiu personal que vulgues complir com a músic?
Si, arribar a la normalitat, és a dir, tocar allà on fora sense estar prejutjat.
Conclusió:
Albert Benavent és un valler membre d’un dels grups més importants del panorama musical, no sols al País Valencià, sinó també de l’Estat espanyol. Defensor de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra terra i el nostre poble, amb un esplèndid futur per davant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada